No et mengis el món

Curso: "Los movimientos ecologistas: grandes retos de futuro" (Universidad de verano de la UB)
5-9 de julio, Alella

admin — 2010-07-05T14:00:00Z

CONTENIDOS:

Afrontar y actuar ante la situación ecológica de la tierra constituye, en este nuevo milenio, uno de los retos de primer orden para la humanidad en general y el movimiento ecologista en particular. La pesca, la biodiversidad, la energía, las infraestructuras y el cambio climático representan actualmente, con grandes ámbitos socioecológicos en los cuales debemos brindar respuestas, y como tales, se sitúan en el centro del debate de los movimientos sociales y ecologistas contemporáneos. Este curso tiene por objetivo plantear cuáles son los aspectos claves que deben considerar los movimientos sociales ecologistas de Cataluña y del Estado español durante el decenio 2010-2020, en relación con los cinco ámbitos mencionados, y se realizará en colaboración con académicos y activistas que ofrecerán un análisis tanto en la escala local como global, permitiendo una revisión constante de las relaciones existentes entre las 5 áreas.

PROGRAMA

1. El calentamiento global y el movimiento de justicia climática

Fecha y hora: 5/07/2010, 16:00 h.

Miquel Ortega Cerdà, coordinador de la revista Ecologia Política y miembro del Observatori del Deute en la Globalització y de Ent-Medi ambient.

2. La crisis ecológicoenergética: Green Deal y los retos de futuro

Fecha y hora: 5/07/2010, 18:30 h.

Jordi Roca, catedrático del Departamento de Teoría Económica de la Universitat de Barcelona.

3. Las infraestructuras y el reto de los movimientos en defensa del territorio

Fecha y hora: 6/07/2010, 16:00 h.

Àlex Asensio, regidor del Área de Sostenibilidad del Ayuntamiento de Alella

Iñaki Bárcena, miembro de Ekologistak Martxan y profesor asociado del Departamento de Ciencias Pol´tiicas y Administración de la Universidad del País Vasco, Leioa. [en castellano]

4. Presentación del mapa de los conflictos ambientales generados por la economía española en los Países del Sur

Fecha y hora: 6/07/2010,18:30 h.

David Llistar, profesor coordinador de la Asignatura de Ecologia Política de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya y miembro del Observatori del Deute en la Globalització, Barcelona.

5. El modelo alimentario global. Consecuencias y perspectivas de futuro

Fecha y hora: 7/07/2010, 16:00 h.

Mònica Vargas Collazos, profesora de la Asignatura de Ecologia Política de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya y miembro del Observatori del Deute en la Globalització, Barcelona.

Gustavo Duch, coordinador de la Revista Soberanía Alimentaria.

6. La biodiversidad y los servicios ambientales. ¿Hacia dónde nos dirigimos?

Fecha y hora: 7/07/2010, 18:30 h.

Alejandro Jurado, investigador del Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, y miembro del Observatori del Deute en la Globalització, Barcelona.

Salvador Grau Tort, Jefe del Servicio de Planificación y Gestión del Entorno natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

7. El fin de la pesca. De la visión global al caso del Maresme

Fecha y hora: 8/07/2010, 16:00 h.

Sergi Tudela, responsable del Programa Mediterráneo de pesquerías del Wildlife Fund (WWF).

8. Decrecimiento y “Buen vivir”

Fecha y hora: 8/07/2010, 18:30 h.

Yayo Herrero, coordinadora estatal de Ecologistas en Acción, Madrid. [en castellà]

Àlvaro Porro González, investigador del Centre de Recerca i Investigació de Catalunya (CRIC) y redactor de la revista Opcions, Barcelona.

9. Los retos de los partidos ecologistas europeos

Fecha y hora: 9/07/2010, 16:00 h.

Florent Marcellesi, coordinador del Centro EcoPolítica e investigador de Bakeaz, Bilbao. [en castellà]

10. Los retos de los movimientos sociales ecologistas españoles y mundiales

Fecha y hora: 9/07/2010, 18:30 h.

Luís González Reyes, coordinador general de la Confederación Estatal de Ecologistas en Acción, Madrid. [en castellà]

Tom Kucharz, miembro de la Red Enlazando Alternativas y coordinador del Área de Agroecología de Ecologistas en Acción, Madrid. [en castellà]

Más información y matriculación en línea:

http://www.ub.edu/juliols/programacurs.php?CodiCurs=2010095

Les gambes, encara que siguin congelades, acaben sortint massa cares

admin — 2010-06-30T14:19:21Z

Alber Sales i Campos

22 juny 2010

Totes i cadascuna de les dades d’aquesta història són tristament reals. No hi ha lloc per l’exageració… la realitat ja és prou exagerada.

La Noura té 18 anys i treballa en una fàbrica de la zona franca del port de Tànger que es dedica a pelar i empaquetar gambes. Abans ajudava a la seva mare en la venda ambulant, però als 11 anys li va sortir aquesta nova “oportunitat” de feina i es va incorporar com a obrera de la factoria a canvi de 220 Dh cada quinzena (uns 48 euros al mes).

La seva jornada laboral comença a les 3 de la matinada i acaba a les 6 de la tarda. Aquestes 15 hores les passa pelant gambes congelades en un ambient humit i, massa sovint, amb els peus molls. La Noura i les seves companyes “gaudeixen” d’un descans d’una hora, entre les 11 i les 12, únic moment en el dia que els és permès menjar i parlar entre elles.

Per arribar a la feina, la Noura utilitza el transport de l’empresa, l’únic disponible a la matinada. Es tracta d’una furgoneta de 18 places on s’hi encabeixen al voltant de 35 treballadores. Aquest transport no és gratuït. Al final de cada setmana paga 60 Dh a l’empresa. Tampoc és gratuïta la revisió mèdica anual, que els costa 70 Dh i que difícilment servirà per diagnosticar els principis d’artrosi derivats de la humitat i el fred constant a l’interior de la fàbrica.

Tot i que el seu salari actual és el doble que als inicis (ara cobra uns 450 Dh cada quinzena), en els 7 anys que porta treballant no ha aconseguit estalviar. No té cap protecció social. En tot aquest temps, l’empresa ha descomptat del seu salari les cotitzacions a la seguretat social però no ha liquidat aquestes aportacions amb les autoritats.

La Noura aprofita el descans dels diumenges per ajudar a la seva mare amb les feines de casa. No tingut infància ni joventut i no veu en el futur més que llargues setmanes de feina pelant gambes. A la fàbrica on treballa hi ha 4.000 treballadores més que podrien explicar històries similars. Arreu del món, la globalització ha facilitat que les empreses de l’agroindústria, la confecció o l’electrònica creïn llocs de treball com el de la Noura. Aquest és el seu progrés i el seu creixement econòmic. Aquest és el seu desenvolupament capitalista.

Per a més informació, vegeu aquest enllaç

Las gambas, aunque congeladas, nos siguen saliendo demasiado caras

admin — 2010-06-30T14:18:34Z

Alber Sales i Campos

22 juny 2010

Totes i cadascuna de les dades d’aquesta història són tristament reals. No hi ha lloc per l’exageració… la realitat ja és prou exagerada.

Per a més informació, vegeu aquest enllaç

Les limitacions del Turisme Rural Comunitari com a instrument de Cooperació Internacional a favor del món rural

admin — 2010-06-15T17:28:18Z

18 pàgs. (Català)

Les experiències de Turisme Rural Comunitari (TRC), entenent com a tal un tipus de turisme de petit format, establert en zones rurals i en què la població local, a través de les seves estructures organitzatives, exerceix un paper significatiu en el seu control i gestió, estan augmentant en els eufemísticament denominats països del Sud. El cas del subcontinent llatinoamericà és exemplar, al punt de que pràcticament en cada estat o regió s'han creat i funcionen organitzacions de segon grau (xarxes i plataformes) de TRC.

Moltes d'aquestes propostes s'han generat de manera autònoma, sense ajuda externa, a través d'iniciatives comunitàries o, més comunament, de pagesos particulars amb alguna capacitat de capitalització que han destinat part dels seus recursos a aquesta nova activitat. Però majoritàriament les propostes de TRC han sorgit amb suport financer extern. I és que en l'última dècada, la consideració del turisme com sector de la cooperació al desenvolupament està guanyant terreny. L'Ajuda Oficial al Desenvolupament i els fons privats que es destinen a aquest sector s'ha incrementat gradualment. I en concret el TRC està sent valorat com un instrument molt apropiat per a la cooperació en turisme, ja que apareix com una estratègia que pot coadjuvar al manteniment de les maltrechas economies pageses.

Aquest interès a defensar les economies pageses sorgeix d'observar les causes de la pobresa en el Sud. La fesomia de la pobresa presenta bàsicament dos aspectes: població rbanomarginal i població pagesa. Però en realitat es tracta de dues cares de la mateixa moneda. Ambdós són resultat del model de desenvolupament dominant que ha danyat l'economia pagesa. El món rural, o bé ha assumit el rol de font de capital primari en què no es reinverteix els beneficis obtinguts, o bé, quan si ha hagut inversió, l'ha estat a favor de models de producció agroindustrial. En un o un altre cas, el resultat ha estat l'empobriment estructural tant de la població pagesa que s'ha quedat en el territori com de què, resultat d'aquesta situació, s'ha vist impel·lida a emigrar a zones urbanes i els seus descendents.

Per tant, enfrontar el model de desenvolupament injust que genera la pobresa passa per donar suport l'economia i el mode de producció pagesa. És la consideració de que el TRC pot ajudar a aquest objectiu, augmentant els ingressos pagesos i diversificant-los el que l'ha convertit en un instrument de cooperació. Però més enllà de bones voluntats i de possibles virtuts, el TRC com a instrument de cooperació també comporta dificultats que moltes vegades no són suficientment considerats. En realitat, comença a gestar-se un discurs que afirma que el TRC com a instrument de cooperació té serioses limitacions. Segons aquesta percepció, entre altres problemes presenta un baix nivell de viabilitat o afavoreix processos de diferenciació social i conflictivitat intracomunitària L'objectiu d'aquest article és valorar si aquesta percepció és correcta. En altres paraules, ens preguntarem si hi ha factors que suposin un més gran risc per a la comunitat local en les intervencions de cooperació en un sector econòmic nou, com el turisme, que en els tradicionals.

Autor: Jordi Gascón (XCS- No et Mengis el Món)

Data i lloc d’elaboració: Barcelona, juny 2010

La publicació pot ser descarregada en format pdf.

Las Limitaciones del Turismo Rural Comunitario como instrumento de Cooperación Internacional a favor del mundo rural

admin — 2010-06-15T17:25:41Z

18 págs. (Catalán)

Autor: Jordi Gascón (XCS- No et Mengis el Món)

Data i lloc d’elaboració: Barcelona, juny 2010

La publicació pot ser descarregada en format pdf.

Curs "Els moviments ecologistes: grans reptes de futur" (Universitat d´Estiu de la UB)
5-9 juliol, Alella

admin — 2010-06-15T17:02:01Z

5-9 de juliol 2010, Alella

CONTINGUTS:

Afrontar i reconduir la situació ecològica de la Terra constitueix, en aquest nou mil·lenni, un dels reptes de primer ordre de la humanitat en general i del moviment ecologista en particular. Pesca, biodiversitat, energia, infraestructures i canvi climàtic són, actualment, cinc grans àmbits socioecològics als quals cal donar resposta i, com a tals, han esdevingut tema central de debat dels moviments socials i ecologistes actuals. Aquest curs té per objectiu plantejar quins són els aspectes clau que han de tenir en consideració els moviments socials ecologistes de Catalunya i de l’Estat espanyol durant el decenni 2010-2020 en relació amb els cinc àmbits esmentats, i ho farà amb la col·laboració d’acadèmics i activistes que, anant i tornant de l’anàlisi a escala local i global, duran a terme una revisió constant de les relacions existents entre tots cinc.

PROGRAMA

1. L’escalfament global i el moviment de justícia climàtica

Data i hora: 5/07/2010 a les 16:00 h.

Miquel Ortega Cerdà, coordinador de la revista Ecologia Política i membre de l´Observatori del Deute en la Globalització i d´Ent-Medi ambient.

2. La crisi ecologicoenergètica Green Deal i els reptes de futur

Data i hora: 5/07/2010 a les 18:30 h.

Jordi Roca, catedràtic del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

3. Les infraestructures i el repte dels moviments de defensa del territori

Data i hora: 6/07/2010 a les 16:00 h.

Àlex Asensio, regidor de l´Àrea de Sostenibilitat de l´Ajuntament d´Alella.

Iñaki Bárcena, membre d´Ekologistak Martxan i professor associat del Departament de Ciència Política i de l´Administració de la Universitat del País Basc, Leioa. [en castellà]

4. Presentació del mapa dels conflictes ambientals produïts per l´economia espanyola als països del sud

Data i hora: 6/07/2010 a les 18:30 h.

David Llistar, professor coordinador d´Ecologia Política de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de l´Observatori del Deute en la Globalització, Barcelona.

5. El model alimentari global. Conseqüències i perspectives de futur

Data i hora: 7/07/2010 a les 16:00 h.

Mònica Vargas Collazos, professora d´Ecologia Política de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de l´Observatori del Deute en la Globalització, Barcelona.

Gustavo Duch, coordinador de la revista Soberanía Alimentaria.

6. La biodiversitat i els serveis ambientals. Cap on ens dirigim?

Data i hora: 7/07/2010 a les 18:30 h.

Alejandro Jurado, investigador de l´l´Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, i membre de l´Observatori del Deute en la Globalització, Barcelona.

Salvador Grau Tort, cap del Servei de Planificació i Gestió de l´Entorn Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

7. La fi de la pesca. De la visió global al cas del Maresme

Data i hora: 8/07/2010 a les 16:00 h.

Sergi Tudela, responsable del Programa mediterrani de pesqueries de World Wildlife Fund (WWF).

8. Decreixement i viure bé

Data i hora: 8/07/2010 a les 18:30 h.

Yayo Herrero, coordinadora estatal d´Ecologistas en Acción, Madrid. [en castellà]

Àlvaro Porro González, investigador del Centre de Recerca i Investigació de Catalunya (CRIC) i redactor de la revista Opcions, Barcelona.

9. Els reptes dels partits ecologistes europeus

Data i hora: 9/07/2010 a les 16:00 h.

Florent Marcellesi, coordinador del Centre EcoPolítica i investigador de Bakeaz, Bilbao. [en castellà]

10. Els reptes dels moviments socials ecologistes espanyol i mundial

Data i hora: 9/07/2010 a les 18:30 h.

Luís González Reyes, coordinador general de la Confederación Estatal de Ecologistas en Acción, Madrid. [en castellà]

Tom Kucharz, membre d´Enlazando Alternativas i coordinador d´agroecologia d´Ecologistes en Acció, Madrid. [en castellà]

Més informació i matriculació el línea:

http://www.ub.edu/juliols/programacurs.php?CodiCurs=2010095

Las grandes cadenas comerciales a la conquista de Asia

admin — 2010-06-10T16:50:00Z

La distribución alimentaria moderna en China y la India
36 págs.

En las tres últimas décadas de globalización capitalista, un número cada vez más reducido de empresas controlan nuestro acceso al consumo cotidiano. Para millones de personas, la visita a los supermercados o a los hipermercados se ha convertido en la forma más habitual de adquirir comida, ropa, electrodomésticos, aparatos electrónicos y una larga lista de productos que incluyen incluso pólizas de seguros o viajes. La empresa más grande del planeta es la cadena de distribución estadounidense Wal-Mart que registra unos volúmenes de negocio superiores a los de compañías petroleras o de la automoción.

La expansión de estos gigantes empresariales ha sido doble: han diversificado sus ámbitos de negocio introduciéndose en la mayoría de los sectores de venta de productos y servicios (algunas ofrecen incluso líneas de telefonía) y se han extendido por todo el mundo convirtiéndose en empresas globales. Las cadenas de suministro son globales como también lo son los procesos de distribución que buscan clientes potenciales hasta el último rincón del mundo. En esta expansión, hay dos países especialmente atractivos para las grandes empresas de distribución. China y la India son dos de las llamadas potencias emergentes con un fuerte peso demográfico y unas tasas de crecimiento económico especialmente altas. Este documento presenta un estado de la situación de la distribución comercial moderna en los dos gigantes asiáticos y se adelantan algunos de los impactos que cabe esperar de la extensión de este entramado de empresas de venta al público, tanto locales como internacionales.

Autor: Albert Sales i Campos

Fecha y lugar de elaboración: Barcelona, diciembre de 2009

La publicación puede ser descargada en formato pdf acá abajo.

Les grans cadenes comercials a la conquesta d'Àsia

admin — 2010-06-10T16:41:00Z

La distribució moderna alimentària a la Xina i a l'Índia
34 pàgs. (català)

En les tres darreres dècades de globalització capitalista, un nombre cada cop més reduït d'empreses controlen el nostre accés al consum quotidià. Per milions de persones, la visita als supermercats o als hipermercats s'ha convertit en la manera més habitual d'adquirir menjar, roba, electrodomèstics, aparells electrònics i una llarga llista de productes que inclouen fins i tot polisses d'assegurances o viatges. L'empresa més gran del planeta és la cadena de distribució estodounidenca Wal-Mart que registra uns volums de negoci superiors als de companyies petrolieres o de l'automoció.

L'expansió d'aquests gegants empresarials ha estat doble: han diversificat els seus àmbit de negoci introduint-se en la majoria dels sectors de venda de productes i serveis (algunes ofereixen fins i tot línies de telefonia) i s'han estès per tot el món convertint-se en empreses globals. Les cadenes de subministrament són globals com també ho són els processos de distribució que cerquen clients potencials fins a l'últim racó del món. En aquesta expansió, hi ha dos països especialment atractius per a les grans empreses de distribució. Xina i la Índia són dues de les anomenades potències emergents amb un fort pes demogràfic i unes taxes de creixement econòmic especialment altes.

En aquest document es presenta un estat de la situació de la distribució comercial moderna en els dos gegants asiàtics i s'avancen alguns dels impactes que cap esperar de l'extensió d'aquest entramat d'empreses de venda al públic, tant locals com internacionals.

Autor: Albert Sales i Campos

Data i lloc d’elaboració: Barcelona, desembre de 2009

La publicació pot ser descarregada en format pdf.

Brussel·les crea un certificat per controlar la qualitat dels agrocarburants

admin — 2010-06-10T11:52:00Z

10 juny 2010

10/06/2010

La Comisión Europea presentó este jueves un sistema de certificación para determinar qué biocombustibles producidos en Europa e importados responden a criterios sostenibles, previendo sanciones indirectas para los que suspendan el examen, que por ahora será voluntario.

La iniciativa forma parte del arsenal 'verde' de la UE para luchar contra el cambio climático, ue prevé que los biocarburantes representen para 2020 el 10% del consumo total de combustibles en Europa.

En concreto, el ejecutivo comunitario llamó el jueves a la industria, los gobiernos y las ONG a promover "exámenes voluntarios" para verificar que un biocarburante es suficientemente respetuoso con el medio ambiente.

La Unión Europea (UE) importa el 30% de los biocombustibles que consume, especialmente de Brasil, Guatemala, Nicaragua y Pakistán. Los biocarburantes no deberán por ejemplo proceder de campos de cultivo arados en tierras donde antes se extendían bosques, humedales

o zonas naturales protegidas con el fin de evitar la deforestación. Unicamente los productos que permitan una reducción del 35% de las emisiones de gases de efecto invernadero comparado con la gasolina o el diésel serán tomados en cuenta y podrán recibir subvenciones, un porcentaje que aumentará hasta 50% a partir de 2017.

Los biocarburantes más contaminantes podrán continuar siendo comercializados en la UE, pero esto penalizará a los países europeos al no ser contabilizados para alcanzar el objetivo europeo del 10% del consumo para 2020. Los que falten a esa meta jurídicamente vinculante

deberán pagar una multa a Bruselas.

Todos estos requisitos forman parte de la ley europea de energías renovables que entrará en vigor en diciembre y el sistema de certificación propuesto el jueves por la Comisión Europea será la forma de verificar que se cumplen.

Los criterios "extremadamente restrictivos" definidos en Europa son "los más rigurosos de todo el planeta", defendió el jueves el comisario europeo de Energía, Gunther Oettinger.

"Queremos que cada vez más operadores adopten nuestros criterios en el mundo. Sobre todo aquéllos que están interesados en exportar nuestros productos hacia la UE", agregó.

Bruselas también exige que estos productos sean elaborados respetando los derechos humanos, lo que excluye la mano de obra infantil.

El comisario dijo "imaginar" para el futuro la creación de un logotipo para los biocarburantes que respeten los criterios medioambientales en toda la cadena de producción.

Concretamente, una empresa europea como British Petroleum (BP) deberá detallar cómo su biocombustible fue producido desde la granja de azúcar de caña en Brasil hasta la fábrica de etanol y cómo llegó a la estación de servicio en Europa, ilustraron fuentes comunitarias

Fuente: Eco Diario

Bruselas crea un certificado para controlar la calidad de los agrocarburantes

admin — 2010-06-10T11:50:00Z

10 de junio de 2010, Eco Diario